“El riu, fins i tot en la seva quietud, sempre flueix. Observar el riu és mirar el passat, és recordar la gota que va passar. L’estat submergit, és un lloc habitable només temporalment per a l’ésser humà, però paradoxalment no podem sobreviure sense ell. Aquesta relació inestable i paradoxal genera un vòrtex relacional. Un espai dinàmic on el pacte sempre es transforma. Un lloc potencial per a la creació d’estats temporals.”
