Claudia Terstappen

Biografia

“Practicar una religió dóna estabilitat a la vida humana, doncs explica el món per sobre de lo racional. Creure amb una entitat superior acaba amb el terror a lo desconegut…….Desde fa molt m’interessa l’idea de la fe, així com l’anàlisi del què significa creure i en quina mesura la gent guanya força per creure en alguna cosa”.

Aquestes afirmacions de l’artista ens ajuden a presentar la seva obra, doncs ambdues, la cultura i l’espiritualitat, són dos dels eixos principals sobre els quals s’articula el seu treball.

Les seves fotografies realitzades a Amèrica, Austràlia (Tasmània), Espanya, Nova Zelanda o Japó, reprodueixen paisatges – selves, muntanyes –, temples o rituals, que històrica i popularment posseeixen pels oriünds una forta carrega simbòlica i espiritual i que es relacionen quasi sempre amb creences, religions o mites arrelats profundament en la cultura i l’imaginari col·lectiu.

Seguir llegint...
Hereva de la tradició de la fotografia objectiva alemanya, l’artista a més d’elaborar una espècie de diari personal, una evocació de la pròpia memòria i experiència, ens convida a entrar en contacte – allunyant-se voluntàriament de l’òptica i les certeses pròpies de la societat científica – racional  – amb aquests llocs i rituals “sagrats” o “màgics”. Per ella, les seves fotografies funcionen com a finestres que mostren i s’obren a móns invisibles. En aquest sentit, Terstappen s’erigeix com una transmissora més del coneixement, la saviesa, les llegendes, creences i supersticions populars dels països que recorre amb la seva càmera. La seva obra, doncs, es situa entre el món de l’art, l’antropologia, la religió i el mite.

A llarg dels seus viatges pel món, i en les seves llargues estades a Amèrica, Àsia, Austràlia o Europa l’artista ha retratat diferents maneres de creure i actuar, diferents comportaments humans davant el món. Llur encert és el de situar aquest entramat de creences en un pla d’escepticisme. Amb aparent innocència sembra un dubte radical i escèptic, doncs l’art, entén Claudia Terstappen, és un dels pocs àmbits on es pot ser escèptic.

Escultora i fotògrafa, el seu treball ha estat distingit amb diversos premis i beques d’ interès, entre ells el premi Ida Gerhardi (Alemanya, 1990) o el Premi Bronze de la Triennal de Escultura d’Osaka (Japó, 1998). Ha presentat llur obra a nombroses exposicions a Espanya (Metrònom, Barcelona, 2006), Alemanya (Kunstmuseum, Dusseldorf, 1982), Regne Unit (The Slade Gallery, Londres, 1992), Estats Units (White Columns, Nova York, 2000), França (Centre Culterel de Ribérac, Ribérac, 1998), Japó (Senday, 2002) o Austràlia (NT Centre for Contemporary Art, Darwin, 2003). Amb l’exposició individual “Pronóstico”(1999) a Palma Dotze va realitzar una de les seves primeres exposicions al nostre país i va iniciar la col·laboració amb aquesta galeria. Tanmateix va participar al Festival Arts Penedès 2000, el Festival Huesca Imagen (2001) i el Barcelona Art Report 2001.

Obres