López Cuenca, Rogelio

López Cuenca, Rogelio

Rogelio López Cuenca

Biografia

Rogelio López Cuenca comença a ser conegut a principis dels vuitanta quan va fundar i formar part d’un grup artístic a Màlaga sorgit de la Escuela Agustín Parejo, les activitats del qual van influenciar a la generació d’artistes següents, de finals dels 80 i principis dels 90.

Les formes d’expressió del grup incloïen des d’accions, cassetes, graffitis, publicacions i altres activitats difícils de classificar i que van generar dures crítiques respecte a la capacitat del discurs artístic per respondre als polítics. A les accions de la Escuela de Agustín Parejo i després a les de Rogelio López Cuenca, les idees de perifèria i diferencia són catalitzadores per a la permanent acció social.

Desde finals dels 80, el treball de López Cuenca s’ha focalitzat en la formulació d’un discurs semiòtic “apropiat a la baixa cultura” que li permeti fusionar en llur crítica l’iconització de l’informació pública, el signe poètic i l’objecte trobat. La seva producció inclou intervencions gràfiques a institucions públiques, publicacions, vídeos i treballs gràfics bidimensionals en els que utilitza la llengua, la poesia visual i al·legòrica, jugant amb paraules i imatges per animar a l’espectador a descobrir noves interpretacions del llenguatge del poder i el poder del llenguatge.

Seguir llegint...
Durant la seva trajectòria ha desenvolupat projectes en procés per a contextos específics, els quals ha formalitzat en diverses intervencions en l’espai públic, a diferents ciutats d’Europa i Amèrica. Cal citar, entre d’altres: CAPTIONS (Tanques publicitàries), Photoespaña, Madrid, 2004; NKTV / LNZ (Emissora de TV), MEIAC, Arrecife, Lanzarote, 2004 (amb Neokinok); ESTAMBUL PUBLIC SIGNS (Senyalització pública), VIII Biennal d’Istambul, 2003; LIMA IN MEMORIAM, Biennal Iberoamericana de Arte Contemporáneo, Lima, 2002; CAUTIVO (Pòsters), Màlaga, 1998; BEMVINDOS (Senyalització pública), Porto, 1996; NEW WORLD ORDER (Senyalització pública), Basilea,1994; LANDSCAPE WITH THE FALL OF ICARUS, (Senyalització pública), Limerick, Irlanda, 1994; WARNING FLAG (Tanca publicitària), Malmö, Suècia,1992; DECRET Nº 1 (Senyalització pública), Expo’92, Sevilla, 1992; QUE SURJA EL CONTINENTE… (Tanca Publicitària), Ciutat de Mèxic, Houston, Texas, 1992.

 

Entre les seves darreres exposicions individuals, cal destacar: “La Sortie Des Usines”, Caixafòrum (Barcelona, 2005); “Astilhaografo”. XXV Biennal Internacional de Arte Contemporáneo, Sâo Paulo; Casa de Amèrica, Madrid, 2002; “El Paraíso Es De Los Extraños”, Palacio de los Condes de Gabia (Granada, 2001); “Opium Populi”, Sala Municipal d’ Exposicions (Girona, 1999); “No/W/Here”, Tecla Sala (L’Hospitalet, Barcelona, 1998); “Read & Made”, Comtemporary Art Museum, University of South Florida (Tampa, 1997); “WORD$WORD$WORD$”, Pabellón Mudéjar, Sevilla, 1997. Tanmateix, ha participat a diverses exposicions col·lectives, entre d’altres: “Desacuerdos”, MACBA (Barcelona, 2005); “Emergencias”, MUSAC (León, 2005); “Tour-ismes. La derrota de la dissensió”, Fundació Antoni Tàpies (Barcelona, 2004); VIII Binneal d’Art Contemporàni d’Istambul, 2003; “Living inside the Grid”, New Museum of Contemporay Art (New York, 2003); “Geografie und der Politik der Mobilität”, Generali Foundation (Viena, 2003); “En el lado de la televisión”, Espai d’Art Contemporani de Castelló, 2003; “Resistencias”, Koldo Mitxelena Kulturnea (Donosti, 2003).

La seva obra forma part de diverses col·leccions públiques, entre d’altres:
MACBA, Barcelona; MNCARS – Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Museo Patio Herreriano, Salamanca; MEIAC, Badajoz; Academia Española de Bellas Artes, Roma; Museo Patio Herreriano, Valladolid; Fundación Ludwig de Cuba, La Havana; Banco de España, Madrid; Biblioteca Nacional, Madrid; Fundació “La Caixa”, Barcelona; Fond National d’Art Contemporain, Paris; IVAM, València.

Premis i beques

Premio El Público.Canal Sur Radio. 2001.
Beca Fundación Marcelino Botín de Artes Plásticas 1999-2000.
Premio Andalucía de Artes Plásticas.Junta de Andalucía.1992.
Premio El Ojo Crítico – Artes Plásticas.Radio Nacional de España. 1992.
Beca Pablo Ruiz Picasso. Málaga. 1991.
Beca del Ministerio de Asuntos Exteriores.
Academia Española de Bellas Artes en Roma. 1995-96.

Exposicions individuals
2005
LA SORTIE DES USINES. Caixaforum. Barcelona.

2004
NKTV / LNZ. (con Neokinok TV) MIAC. Arrecife, Lanzarote.

2002
ASTILHAOGRAFO. XXV Bienal Internacional de Arte Contemporáneo. Sao Paulo. **
Casa de América. Madrid.
POBLE MÓN. Museu Abelló. Mollet del Vallés.

2001
EL PARAÍSO ES DE LOS EXTRAÑOS. Palacio de los Condes de Gabia. Granada.
Galería Juana de Aizpuru. Madrid.
Espacio Caja Burgos. Burgos**

1999
OPIUM POPULI. Sala Municipal de Exposiciones. Girona. **

1998
NO/W/HERE. Tecla Sala. Hospitalet (Barcelona).
Colegio de Arquitectos. Málaga.
Galería Juana de Aizpuru. Madrid.

1997
READ & MADE. Comtemporary Art Museum.
University of South Florida. Tampa.

1996
PASO DE PROCESIONES. Galería Juana de Aizpuru. Sevilla.
Sala Carlos III. Universidad Pública Navarra. Pamplona.
READ ESTATE. Sala El Brocense. Cáceres.
Galería Altxerri. San Sebastián.

1995
DISNEST WORLD. Galería Tomás March. Valencia.

1994
WORD$WORD$WORD$. Pabellón Mudéjar. Sevilla.
Palacio Episcopal. Málaga.
PARADISE LOST. Galería Juana de Aizpuru. Madrid.
WRITE OR WRONG. Galería CAZ. Zaragoza.

1993
READ STATE. Museo de Bellas Artes. Málaga.
HOME SYNDROME. Unicaja. Málaga.
TERRITORIOS OCUPADOS. Galería Antonio de Barnola. Barcelona.

1992
ALIEN NATION. Galería Juana de Aizpuru. Sevilla.
EXPLICIT LYRICS. Galería Temple. Valencia.

1990
POWERTRY. Galería Juana de Aizpuru. Madrid.
POWERTRY. Graeme Murray Gallery. Edimburgo.
DO NOT CROSS ART SCENE. Kunsthalle Basel. Basilea.
REAL ZONE. Marta Cervera Gallery. Nueva York.

1989
HOUSE & TATLIN. Galería Temple. Valencia.
BABBLE GUN. Galería Pizarro. Málaga.

1988
QUARTIER TATLIN.Galería Juana de Aizpuru. Madrid.
PROLETARIAN PORTRAIT. Galería Juana de Aizpuru. Sevilla.

Exposicions col.lectives / Exposiciones colectivas / Group Exhibitions

2006
En Plein Air: Rogelio López Cuenca, Muntadas y Rabascall. Comisaria: Rosa Pera. Palma Dtze Galeria d’ Art. Vilafranca del Penedés.

2005
Desacuerdos, MACBA. Barcelona.
Emergencias, MUSAC. León. **

2004
Tour-ismos. La derrota de la disensión. Fundación Antoni Tàpies. Barcelona. **
El Corazón de las Tinieblas. CAAM. Las Palmas de Gran Canaria. **
El cos maltractat. Fundación Martínez Guerricabeitia, Valencia. **

2003
VIII Bienal de Arte Contemporáneo de Estambul. **
Living inside the Grid. New Museum of Contemporay Art. New York. **
Geografie und der Politik der Mobilität. Generali Foundation. Viena.**
The death of Che Guevara. Centre for Contemporary Art. Rethymnon, Creta.

2002
En el lado de la televisión. Espai d’Art Contemporani. Castellón. **
El Corazón de las Tinieblas. Palau de la Virreina. Barcelona. **
La Canción del Pirata. Centro Cultural Andraitx. Mallorca.

2001
Ironía. Fundación Joan Miró. Barcelona / Koldo Mitxelena Kulturnea, Donostia. **
Bienal de Arte Leandre Cristòfol. Lleida.
Concienciarte. VI Bienal Martínez Guerricabeitia. Reials Drassanes. Valencia**
Fronteras. Foto Arts, Bienal de Lanzarote. **
OFELIAS Y ULISES. Bienal de Venecia. **
Bienal Internacional del Deporte en el Arte. Universitat de Valencia. Valencia**
Capital Comfort 2001. Muestra de Arte Público. Alcorcón.

2000
INDOMESTICO. Imatra. Bilbao. **
RESISTENCIAS. Koldo Mitxelena Kulturnea. San Sebastián. **
EL PODER DE NARRAR. Espai d’Art Contemporani. Castellón. **
HOME ABROAD. Sala 1. Roma / Frankfurt.
MARTÍNEZ GUERRICABEITIA BIENALES 1990 – 1999. Universitat de Valencia.
PAISAJES DE LA PINTURA. Palacio Episcopal. Málaga**

1999
FUTUROPRESENTE. Sala de Exposiciones de la Comunidad de Madrid. **
SENYALS PUBLICS. Can Paluet. Mataró. **
XIV FESTIVAL AUDIOVISUAL VITORIA-GASTEIZ. Centro Cultural Montehermoso. Vitoria.
EN CONSTRUCCIÓN. Diputación de Granada, Universidad Politécnica de Valencia, Centro Cultural Hispano de Santo Domingo, Museo de Bellas Artes de Bogotá, Fundación Ludwig – La Habana, Centro Cultural Hispano de Costa Rica.
ILUMINACIONES. Casa de la Moneda. Sevilla. **

1998
SPAIN IS DIFFERENT. Sainsbury Center for Visual Arts.
FISURAS NA PERCEPCION. Bienal de Arte de Pontevedra. **
DISAPPEARING ACT. Bound & Unbound. Nueva York.
TERRITORIO PLURAL. Fundación La Caixa. Madrid. **
OTRAS LECTURAS. Palacio Episcopal. Málaga. **. Museo Casa Murillo. Sevilla.

1997
DESCOBERTA DE LA COL.LECIO. MACBA. Barcelona.
EN CONSTRUCCIÓN. Centre d’Art Santa Mónica. Barcelona.
ARTISTAS SOLIDARIOS. Museo Arte Contemporáneo. Sevilla.
ARTISTAS PRO DERECHOS HUMANOS. Monasterio de Santa Inés. Sevilla.
OSMOSIS. Centro de Ayuda al Refugiado. Sevilla.
ANDALUCINACIONES.Teatro Central. Sevilla. Biblioteca de Andalucía. Granada… La Habana.

1996
INTERZONES.Kunstforeningen.Copenhague.
Uppsala Konstmuseum. Uppasala.
MANIFESTA 1. Maritim Museum. Rótterdam.
ARTE ESPAÑOL PARA EL FIN DE SIGLO. Tecla sala. Hospitalet.
MAIS DO QUE VER. Moagems Harmonia. Oporto.
THE IMAGE OF EUROPE.Tesalónica.
O DINS O FORA. Universitat d’Alacant.
CINCO DECADAS DE ARTE GRAFICO. COLECCION ESCOLANO. Museo Pablo Serrano. Zaragoza.
EN CURSO. Fundación Municipal de Cultura. Gijón.

1995
DIE ROTE BURG. Haus der Kulturen der Welt. Berlín.
THE IMAGE OF EUROPE. Nicosia. Centro Wifredo Lam. La Habana.
COMUNICART. Galería Palma Dotze. Villafranca del Penedés.
ENCRUCIJADAS. Alcázar de los Reyes Cristianos. Córdoba.
PENINSULARES. Modulo – Centro Difusor de Arte. Lisboa.
BLACK LOOKS, WHITE MYTHS. Africus Biennale. Johannesburgo.
ESPACIOS PÚBLICOS, SUEÑOS PRIVADOS. Sala de Exposiciones de la Comunidad de Madrid.

1994
COCIDO Y CRUDO. Centro de Arte Reina Sofía. Madrid.
VIDEOBRASIL’94. Sao Paulo / Rio de Janeiro.
WELT – MORAL. Kunsthalle Basel. Basilea.
COL.LECCIO TESTIMONI 1993-94. Sala Sant Jaume. Fundación La Caixa. Barcelona.
II BIENAL MARTINEZ GUERRICABEITIA. Palau Scala. Valencia.
ARTIST’S SELECT. Artists Space. Nueva York.
EV+A.Limerick, Irlanda.
LA PALABRA PINTADA.Museo de Bellas Artes de Jaén.

1993
VIERKANT. Museum van Hedendaagse Kunst. Gante.
4 ARTISTAS ESPAÑOLES. HOMENAJE A JUANA DE AIZPURU. Galerie Beaumont. Luxemburgo.
WALL PAPERS. MacDonald Steward Art Centre. Guelph, Ontario.
DU FIL A REPEINDRE. F.R.A.C. Languedoc-Rousillon.

1992
POIESIS. Fruitmarket Art Gallery. Edimburgo.
ESPAÑA-AUSTRIA. Galerie Krinzinger. Innsbruck…
MOLTEPLICI CULTURE: ARTE CRITICA 1992. Convento San Egidio – Museo del Folklore. Roma.
LOS PAISAJES DEL TEXTO. Palacio de Revillagigedo. Gijón.
LO QUE PUEDE UN SASTRE. Museo de Arte Contemporáneo. Sevilla.
EL COMPROMISO DEL ARTE. Sala Amadís. Madrid.
ARTE EN ESPAÑA 1965-1990. Museo Rufino Tamayo. México D.F.
Museo de Arte Moderno. Bogotá. Museo de Arte Contemporáneo. Caracas.
LOS 80 EN LA COLECCION DE LA FUNDACION LA CAIXA. Estación Plaza de Armas. Sevilla.
COLUMBUS’ EGG. Müsarnosk. Budapest.
ENTRE FIERAS. Galeria Tomas March. Valencia.
PASAJES. Pabellón de España. Expo’92. Sevilla.

1991
IMAQUINACIONES. México D.F. / Houston, Texas.
SIN COARTADA: LO BELLO Y LO OBSCENO. Universidad de Valencia.
ARTE 80. Museo de San Telmo. San Sebastián.
SPANISCHE KUNST, AKTUALITAT UND TRADITION.Städliches Kunsthalle, Berlín. **
NEW CURRENTS. RECENT ART FROM SPAIN. Columbus Art Council. Columbus, Ohio. **
EL SUEÑO IMPERATIVO.Círculo de Bellas Artes. Madrid. **

1990
SALON DE LOS 16.MEAC. Madrid. **
SIN COARTADA. LO BELLO Y LO OBSCENO. Universidad de Valencia. **
CHICAGO INTERNATIONAL ART EXHIBITION. Stand Galería Juana de Aizpuru. Chicago.

1989
ANTES Y DESPUES DEL ENTUSIASMO, 1972-1992.Kunst Rai. Ámsterdam. **
Galerie Harry Zellweger. Basel.
ESTYRIAM AUTOM. Forum Stadtpark. Grasz. **
ARTE CONTEXTO. Canal de Isabel II. Madrid. **

1988
ANDALUCIA: ARTE DE UNA DECADA.Museo de Arte Contemporáneo. Sevilla. **

1987
II MUESTRA DE POESIA EXPERIMENTAL.Biblioteca Nacional. Madrid.
100 x 30. Arteunido. Barcelona.

1985
I MUESTRA DE POESIA EXPERIMENTAL. Centro Cultural del Conde-Duque.Madrid. (**) Cat.

Intervencions en espais públics / Intervenciones en espacios públicos / Interventions in the public space

CAPTIONS (Vallas publicitarias) Photoespaña, Madrid, 2004.

NKTV / LNZ (Emisora de TV) MEIAC. Arrecife, Lanzarote, 2004. (Con Neokinok)

ISTANBUL PUBLIC SIGNS (Señalización Pública) VIII Bienal de Estambul, 2003.

LIMA IN MEMORIAM. Bienal Iberoamericana de Arte Contemporáneo. Lima, 2002.

S/T. Capital Comfort 2001. Muestra de Arte Público. Alcorcón.

CORPUS (Banderolas). Girona, 1999.

NO/W/HERE (Vallas Publicitarias).Hospitalet (Barcelona). 1998.

CAUTIVO (Posters). Málaga. 1998.

MARINA SEASCAPE (Video instalación).Adra (Alameria). 1998.

TRAVEL (Vallas Publicitarias).Copenhague. 1996. Uppsala. 1996.

BEMVINDOS (Señalización Pública).Oporto. 1996.

THE IMAGE OF EUROPE (Póster). Nicosia, Chipre. 1995.

WORD$WORD$WORD$ (Vallas Publicitarias).Estación de Ferrocarril de Santa Justa. Sevilla.
Estación Municipal de Autobuses. Málaga. 1994.

NEW WORLD ORDER (Señalización Pública). Basilea.1994.

LANDSCAPE WITH THE FALL OF ICARUS (Señalización Pública). Limerick, Irlanda. 1994.

BAHNHOF OST (Señalización Pública). Basilea.1992.

WARNING FLAG (Valla Publicitaria). Malmö, Suecia.1992.

DECRET Nº 1 (Señalización Pública). Expo’92, Sevilla. 1992.

QUE SURJA EL CONTINENTE… (Valla Publicitaria). Ciudad de México. Houston, Texas. 1992.

NEW WORLD ORDER. (Señalización Pública). Columbus, Ohio. 1991.

SIN IR MÁS LEJOS (Póster). Madrid. 1991.

Obra en col.leccions
Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona.
Museo Nacional – Centro de Arte Reina Sofía.
Museo de San Telmo. San Sebastián.
Museo de Bellas Artes de Álava. Vitoria.
Museo Patio Herreriano. Salamanca.
MEIAC. Badajoz.
Academia Española de Bellas Artes. Roma.
Museo Nacional de Bellas Artes. La Habana.
Museo Patio Herreriano. Valladolid.
Fundación Ludwig de Cuba. La Habana.
Colección Banco de España. Madrid.
Colección de la Biblioteca Nacional. Madrid.
Colección Fundación La Caixa. Barcelona.
Colección Fundación ICO. Madrid.
Colección Martínez Guerricabeitia. Universidad de Valencia.
Colección Ministerio de Asuntos Exteriores. Madrid.
Colección Fundación Coca Cola. Madrid.
Asociación Colección de Arte Contemporáneo. Madrid.
Collection Fondation Colás. París.
Colección de la Diputación de la Rioja. Logroño.
Collection Fonds Nationals d’Art Contemporain. Paris.
Colección Caja de Asturias.
Colección Caja Burgos.
Colección UNED.
IVAM. Valencia.

Obres

No Results Found

The page you requested could not be found. Try refining your search, or use the navigation above to locate the post.

La Biennale de Venezia

La Biennale de Venezia

MIRALDA
57th International Art Exibition, Biennale di Venezia
VIVA ARTE VIVA
Fins el 28 de novembre de 2017

Marcé, Marta

Marta Marcé

Biografia

Desde els seus inicis Marcé ha trobat en la geometria un camí per a sintonitzar amb idees tant universals com metafísiques. Recordem com enriquia la seva pràctica artística amb elements propis tant de l’aparença com dels processos dels jocs. Aquest és el cas de sèries inspirades en el domino, la ruleta, el mikado, els puzles, el tangram o certs jocs d’ordinador, on fa patent les relacions entre qualitats del joc, pintura i vida mateixa, i on les pintures adquireixen gran energia i vitalitat. Aquest enfocament, més enllà d’allò visual, va esdevenir un marc perfecte per experimentar, prendre riscos i decidir finalment formes i colors. Aquestes sèries, on ja es posaven de manifest les relacions entre ordre i caos, energia psíquica i energia material, certesa matemàtica i atzar (presents als jocs), posaren la mirada de l’artista a l’horitzó del diàleg entre les Formes i l’Energia.

Seguir llegint...
Recentment, com es plasma a la seva darrera sèrie “Now & Ever”que presenta a l’exposició, Marcé ha anat a la recerca d’aquesta energia viva a la seva obra per a aprofundir en un univers cada vegada més místic. Progressivament, i especialment arrel d’un viatge a Guatemala on va conèixer la cosmogonia Maya, i amb sintonia amb l’obra d’artistes com Pablo Palazuelo, Bridgit Riley o Hilma af Klimt o de filòsofs i místics com Ibn Arabi, Gurdjíeff o Castaneda, Marcé abraça amb la seva pintura aquesta energia omnipresent i creadora, que connecta tota forma de vida.  Es tracta d’un diàleg que pretén expressar a través d’obres conformades per ritmes visuals de color i patrons geomètrics. Tanmateix, com ens recorda “La pintura dóna també un moment de lentitud, silenci i meditació a traves de l’observació pacient.”Un cop més l’art en connexió amb la vida i fins i tot al servei d’aquesta…Un regal de Marcé per a reflexionar i també gaudir de l’existència.

 

Marta Marcé (Vilafranca del Penedès, 1972) va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona (1990-1995) i posteriorment amb beques Erasmus i Intercampus a Paris (1994), Berlín (1996) i Lima (1996). Al 1997 va instal·lar-se a Londres per més de 10 anys i on va completar els seus estudis (Royal College of Art, 1998-2000). Ha participat a nombroses exposicions a nivell internacional, especialment al Regne Unit, presentant la seva obra a South London Gallery, Walker Art Gallery, Rochester Art Gallery, Milton Keynes Gallery, John Hansard Gallery, Blains Fine Art, Home Gallery o la galeria Riflemaker de Londres que la representa. Ha obtingut beques de gran prestigi com la Abbey Fellow a la British School de Roma (Italia) o la Arts Council and Triangle Trust Fellowship a Kunming (Xina). Al 2007 va obtenir la prestigiosa residencia al Camden Art Centre on va programar un debat en torn al tema de l’abstracció.

Obres

Terstappen, Claudia

Claudia Terstappen

Biografia

“Practicar una religió dóna estabilitat a la vida humana, doncs explica el món per sobre de lo racional. Creure amb una entitat superior acaba amb el terror a lo desconegut…….Desde fa molt m’interessa l’idea de la fe, així com l’anàlisi del què significa creure i en quina mesura la gent guanya força per creure en alguna cosa”.

Aquestes afirmacions de l’artista ens ajuden a presentar la seva obra, doncs ambdues, la cultura i l’espiritualitat, són dos dels eixos principals sobre els quals s’articula el seu treball.

Les seves fotografies realitzades a Amèrica, Austràlia (Tasmània), Espanya, Nova Zelanda o Japó, reprodueixen paisatges – selves, muntanyes –, temples o rituals, que històrica i popularment posseeixen pels oriünds una forta carrega simbòlica i espiritual i que es relacionen quasi sempre amb creences, religions o mites arrelats profundament en la cultura i l’imaginari col·lectiu.

Seguir llegint...
Hereva de la tradició de la fotografia objectiva alemanya, l’artista a més d’elaborar una espècie de diari personal, una evocació de la pròpia memòria i experiència, ens convida a entrar en contacte – allunyant-se voluntàriament de l’òptica i les certeses pròpies de la societat científica – racional  – amb aquests llocs i rituals “sagrats” o “màgics”. Per ella, les seves fotografies funcionen com a finestres que mostren i s’obren a móns invisibles. En aquest sentit, Terstappen s’erigeix com una transmissora més del coneixement, la saviesa, les llegendes, creences i supersticions populars dels països que recorre amb la seva càmera. La seva obra, doncs, es situa entre el món de l’art, l’antropologia, la religió i el mite.

A llarg dels seus viatges pel món, i en les seves llargues estades a Amèrica, Àsia, Austràlia o Europa l’artista ha retratat diferents maneres de creure i actuar, diferents comportaments humans davant el món. Llur encert és el de situar aquest entramat de creences en un pla d’escepticisme. Amb aparent innocència sembra un dubte radical i escèptic, doncs l’art, entén Claudia Terstappen, és un dels pocs àmbits on es pot ser escèptic.

Escultora i fotògrafa, el seu treball ha estat distingit amb diversos premis i beques d’ interès, entre ells el premi Ida Gerhardi (Alemanya, 1990) o el Premi Bronze de la Triennal de Escultura d’Osaka (Japó, 1998). Ha presentat llur obra a nombroses exposicions a Espanya (Metrònom, Barcelona, 2006), Alemanya (Kunstmuseum, Dusseldorf, 1982), Regne Unit (The Slade Gallery, Londres, 1992), Estats Units (White Columns, Nova York, 2000), França (Centre Culterel de Ribérac, Ribérac, 1998), Japó (Senday, 2002) o Austràlia (NT Centre for Contemporary Art, Darwin, 2003). Amb l’exposició individual “Pronóstico”(1999) a Palma Dotze va realitzar una de les seves primeres exposicions al nostre país i va iniciar la col·laboració amb aquesta galeria. Tanmateix va participar al Festival Arts Penedès 2000, el Festival Huesca Imagen (2001) i el Barcelona Art Report 2001.

Obres

Ribé, Àngels

Angels Ribé

Biografia

Àngels Ribé (Barcelona, 1943) pertany a una generació d’artistes que inicien la seva trajectòria a les acaballes dels anys seixanta, moment de profunds canvis polítics i socials que repercuteixen directament en la manera de concebre la pràctica artística. L’obra d’art abandona la categoria d’ens estètic autònom que havia ostentat durant la modernitat per a obrir-se a un procés de desmaterialització i socialització que propicia noves relacions amb l’espectador, la institució artística i el mercat.

L’any 1967 Àngels Ribé, asfixiada per l’ambient opressiu de la Barcelona de l’època, es trasllada a París per a estudiar Sociologia. Allà participa en els moviments del Maig del 68 i poc després comença a treballar al taller de l’escultor Piotr Kowalski. La seva vocació artística ja estava ben clara. El 1969 presenta públicament la seva primera instal·lació, Laberint: un laberint circular de plàstic groc transparent, que convertia l’espai expositiu en escenari fluït de recorreguts improvisats pels espectadors.

Seguir llegint...
A la dècada dels setanta Ribé es trasllada als Estats Units (Chicago i Nova York) on entra en contacte amb una sèrie d’espais artístics alternatius que es feien ressò de l’activitat emergent del moment i aviat comença. Es consoliden llavors les essències d’una gramàtica artística que ja s’havia esbossat en l’etapa parisenca. La desenfatització de l’objecte es fa ara evident. Ribé executa performances i instal·lacions de caràcter efímer que documenta poèticament mitjançant la fotografia. El seu cos es converteix en el principal articulador d’accions extremadament meditades en les quals els elements i processos de la natura adquireixen un paper central. Ribé accedeix a la natura per dues vies: una més immediata i sensorial, lligada a les seves manifestacions físiques –Intersecció de llum, Intersecció de pluja, Intersecció d’onada, totes de 1969–, i una altra més abstracta en la qual la geometria actua com el principi vertebrador. El triangle esdevé aquí una forma fundacional primigènia que l’artista utilitza en relació amb la seva pròpia dimensió corporal, tal com pot apreciar-se als treballs de la sèrie 3 punts (realitzats entre 1970 i 1973) o a Invisible Geometry 3 (1973).

A la dècada dels vuitanta Ribé torna a Espanya i recupera l’interès pel caràcter objectual de l’obra d’art i per la seva materialització escultòrica. Treballa primer amb ferro i –a partir del 2000– amb neons que la connecten de nou amb la incorporeïtat de la llum i de l’espai.

Obres