La Biennale de Venezia

La Biennale de Venezia

MIRALDA
57th International Art Exibition, Biennale di Venezia
VIVA ARTE VIVA
Fins el 28 de novembre de 2017

Marcé, Marta

Marta Marcé

Biografia

Desde els seus inicis Marcé ha trobat en la geometria un camí per a sintonitzar amb idees tant universals com metafísiques. Recordem com enriquia la seva pràctica artística amb elements propis tant de l’aparença com dels processos dels jocs. Aquest és el cas de sèries inspirades en el domino, la ruleta, el mikado, els puzles, el tangram o certs jocs d’ordinador, on fa patent les relacions entre qualitats del joc, pintura i vida mateixa, i on les pintures adquireixen gran energia i vitalitat. Aquest enfocament, més enllà d’allò visual, va esdevenir un marc perfecte per experimentar, prendre riscos i decidir finalment formes i colors. Aquestes sèries, on ja es posaven de manifest les relacions entre ordre i caos, energia psíquica i energia material, certesa matemàtica i atzar (presents als jocs), posaren la mirada de l’artista a l’horitzó del diàleg entre les Formes i l’Energia.

Seguir llegint...
Recentment, com es plasma a la seva darrera sèrie “Now & Ever”que presenta a l’exposició, Marcé ha anat a la recerca d’aquesta energia viva a la seva obra per a aprofundir en un univers cada vegada més místic. Progressivament, i especialment arrel d’un viatge a Guatemala on va conèixer la cosmogonia Maya, i amb sintonia amb l’obra d’artistes com Pablo Palazuelo, Bridgit Riley o Hilma af Klimt o de filòsofs i místics com Ibn Arabi, Gurdjíeff o Castaneda, Marcé abraça amb la seva pintura aquesta energia omnipresent i creadora, que connecta tota forma de vida.  Es tracta d’un diàleg que pretén expressar a través d’obres conformades per ritmes visuals de color i patrons geomètrics. Tanmateix, com ens recorda “La pintura dóna també un moment de lentitud, silenci i meditació a traves de l’observació pacient.”Un cop més l’art en connexió amb la vida i fins i tot al servei d’aquesta…Un regal de Marcé per a reflexionar i també gaudir de l’existència.

 

Marta Marcé (Vilafranca del Penedès, 1972) va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona (1990-1995) i posteriorment amb beques Erasmus i Intercampus a Paris (1994), Berlín (1996) i Lima (1996). Al 1997 va instal·lar-se a Londres per més de 10 anys i on va completar els seus estudis (Royal College of Art, 1998-2000). Ha participat a nombroses exposicions a nivell internacional, especialment al Regne Unit, presentant la seva obra a South London Gallery, Walker Art Gallery, Rochester Art Gallery, Milton Keynes Gallery, John Hansard Gallery, Blains Fine Art, Home Gallery o la galeria Riflemaker de Londres que la representa. Ha obtingut beques de gran prestigi com la Abbey Fellow a la British School de Roma (Italia) o la Arts Council and Triangle Trust Fellowship a Kunming (Xina). Al 2007 va obtenir la prestigiosa residencia al Camden Art Centre on va programar un debat en torn al tema de l’abstracció.

Obres

Terstappen, Claudia

Claudia Terstappen

Biografia

“Practicar una religió dóna estabilitat a la vida humana, doncs explica el món per sobre de lo racional. Creure amb una entitat superior acaba amb el terror a lo desconegut…….Desde fa molt m’interessa l’idea de la fe, així com l’anàlisi del què significa creure i en quina mesura la gent guanya força per creure en alguna cosa”.

Aquestes afirmacions de l’artista ens ajuden a presentar la seva obra, doncs ambdues, la cultura i l’espiritualitat, són dos dels eixos principals sobre els quals s’articula el seu treball.

Les seves fotografies realitzades a Amèrica, Austràlia (Tasmània), Espanya, Nova Zelanda o Japó, reprodueixen paisatges – selves, muntanyes –, temples o rituals, que històrica i popularment posseeixen pels oriünds una forta carrega simbòlica i espiritual i que es relacionen quasi sempre amb creences, religions o mites arrelats profundament en la cultura i l’imaginari col·lectiu.

Seguir llegint...
Hereva de la tradició de la fotografia objectiva alemanya, l’artista a més d’elaborar una espècie de diari personal, una evocació de la pròpia memòria i experiència, ens convida a entrar en contacte – allunyant-se voluntàriament de l’òptica i les certeses pròpies de la societat científica – racional  – amb aquests llocs i rituals “sagrats” o “màgics”. Per ella, les seves fotografies funcionen com a finestres que mostren i s’obren a móns invisibles. En aquest sentit, Terstappen s’erigeix com una transmissora més del coneixement, la saviesa, les llegendes, creences i supersticions populars dels països que recorre amb la seva càmera. La seva obra, doncs, es situa entre el món de l’art, l’antropologia, la religió i el mite.

A llarg dels seus viatges pel món, i en les seves llargues estades a Amèrica, Àsia, Austràlia o Europa l’artista ha retratat diferents maneres de creure i actuar, diferents comportaments humans davant el món. Llur encert és el de situar aquest entramat de creences en un pla d’escepticisme. Amb aparent innocència sembra un dubte radical i escèptic, doncs l’art, entén Claudia Terstappen, és un dels pocs àmbits on es pot ser escèptic.

Escultora i fotògrafa, el seu treball ha estat distingit amb diversos premis i beques d’ interès, entre ells el premi Ida Gerhardi (Alemanya, 1990) o el Premi Bronze de la Triennal de Escultura d’Osaka (Japó, 1998). Ha presentat llur obra a nombroses exposicions a Espanya (Metrònom, Barcelona, 2006), Alemanya (Kunstmuseum, Dusseldorf, 1982), Regne Unit (The Slade Gallery, Londres, 1992), Estats Units (White Columns, Nova York, 2000), França (Centre Culterel de Ribérac, Ribérac, 1998), Japó (Senday, 2002) o Austràlia (NT Centre for Contemporary Art, Darwin, 2003). Amb l’exposició individual “Pronóstico”(1999) a Palma Dotze va realitzar una de les seves primeres exposicions al nostre país i va iniciar la col·laboració amb aquesta galeria. Tanmateix va participar al Festival Arts Penedès 2000, el Festival Huesca Imagen (2001) i el Barcelona Art Report 2001.

Obres

Ribé, Àngels

Angels Ribé

Biografia

Àngels Ribé (Barcelona, 1943) pertany a una generació d’artistes que inicien la seva trajectòria a les acaballes dels anys seixanta, moment de profunds canvis polítics i socials que repercuteixen directament en la manera de concebre la pràctica artística. L’obra d’art abandona la categoria d’ens estètic autònom que havia ostentat durant la modernitat per a obrir-se a un procés de desmaterialització i socialització que propicia noves relacions amb l’espectador, la institució artística i el mercat.

L’any 1967 Àngels Ribé, asfixiada per l’ambient opressiu de la Barcelona de l’època, es trasllada a París per a estudiar Sociologia. Allà participa en els moviments del Maig del 68 i poc després comença a treballar al taller de l’escultor Piotr Kowalski. La seva vocació artística ja estava ben clara. El 1969 presenta públicament la seva primera instal·lació, Laberint: un laberint circular de plàstic groc transparent, que convertia l’espai expositiu en escenari fluït de recorreguts improvisats pels espectadors.

Seguir llegint...
A la dècada dels setanta Ribé es trasllada als Estats Units (Chicago i Nova York) on entra en contacte amb una sèrie d’espais artístics alternatius que es feien ressò de l’activitat emergent del moment i aviat comença. Es consoliden llavors les essències d’una gramàtica artística que ja s’havia esbossat en l’etapa parisenca. La desenfatització de l’objecte es fa ara evident. Ribé executa performances i instal·lacions de caràcter efímer que documenta poèticament mitjançant la fotografia. El seu cos es converteix en el principal articulador d’accions extremadament meditades en les quals els elements i processos de la natura adquireixen un paper central. Ribé accedeix a la natura per dues vies: una més immediata i sensorial, lligada a les seves manifestacions físiques –Intersecció de llum, Intersecció de pluja, Intersecció d’onada, totes de 1969–, i una altra més abstracta en la qual la geometria actua com el principi vertebrador. El triangle esdevé aquí una forma fundacional primigènia que l’artista utilitza en relació amb la seva pròpia dimensió corporal, tal com pot apreciar-se als treballs de la sèrie 3 punts (realitzats entre 1970 i 1973) o a Invisible Geometry 3 (1973).

A la dècada dels vuitanta Ribé torna a Espanya i recupera l’interès pel caràcter objectual de l’obra d’art i per la seva materialització escultòrica. Treballa primer amb ferro i –a partir del 2000– amb neons que la connecten de nou amb la incorporeïtat de la llum i de l’espai.

Obres

Muntadas, Antoni

Antoni Muntadas

Biografia

Artista multidisciplinari que ha orientat el seu àmbit de treball vers els mitjans de comunicació de masses: la fotografia, el vídeo, les publicacions, Internet i instal·lacions multimèdia. Pioner en l’art conceptual a Catalunya, ha establert llur pràctica i investigació en el terreny dels “media” i en la relació d’aquests amb l’estètica i l’ètica. El seu treball està implicat en temes socials, polítics, econòmics i de comunicació, com és la relació entre l’espai públic i privat, i en investigacions dels canals d’informació, practicant una resistència activa davant la manipulació dels mitjans.

Va ser el representant espanyol a la Biennal de Venècia de 2005 transformant el Pavelló Espanyol  en el Pavelló “On Translation”,  sèrie en la que treballa desde 1995.

Seguir llegint...

Antoni Muntadas va cursar estudis a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i al Pratt Graphic Center de Nova York, ciutat on resideix des de 1971. Ha impartit i dirigit seminaris a diverses institucions d’Europa i els Estats Units, incloent l’Escola Nacional de Belles Arts de París, les de Bourdeaux i Grenoble, la Universitat de Califòrnia a San Diego, la Cooper Union de Nova York i la Universitat de Sâo Paulo. Ha estat artista resident i professor a diversos centres d’investigació i educació, com Visual Studies Workshop de Rochester (USA), el Banff Center de Canadà, Arteleku a Donosti, Le Studio National des Arts Contemporaines Le Fresnoy (Lille Metropol), i la Universitat de Western Sydney. Ha rebut diversos premis i beques, tot incloent els de la Solomon R. Guggenheim Foundation, The Rockefeller Foundation, The National Endowment for the Arts, The New York State Council on the Arts, Ars Electronica, Laser d’Or, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya i el Premio Nacional de Artes Plásticas atorgat per l’Estat espanyol el 2005. Actualment és professor invitat del Programa d’Arts Visuals de l’Escola d’Arquitectura del MIT a Cambridge (MA) i de l’Institut Universitari d’Arquitectura del Veneto de Venècia.

Ha presentat el seu treball a museus i ciutats de tot el món, entre els quals:

Arad Museum, Romania; Centre D’Art Contemporain, Brussel·les; FACT, Foundation for Art and Creative Technology, Liverpool; Fundação de Serralves, Porto; Fundació Antoni Tàpies, Barcelona; Generali Foundation, Viena; Musée de Strasbourg; Indianapolis Museum of Art; Institute of Technology, Cambridge, Massachusetts; IVAM – Centre del Carme, València; Kunstverein i Kunsthaus, Hamburg; Los Angeles Institute of Contemporary Art; MACBA, Barcelona; Musée d’Art Contemporain Bordeaux ; Musée d’Art Contemporain de Montréal; Musée National d’Art Moderne -Centre Georges Pompidou, París; Museo de Arte Moderno, Buenos Aires; Museo Nacional Reina Sofía, Madrid; Museu de Brasília; Museum Of Contemporary Art, Los Angeles; Museum of Contemporary Art, Ludwig Museum, Budapest; Palazzo delle Esposizioni, Roma; Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York; Spiral Garden, Tokio; Stedelijk Museum, Amsterdam; The Museum of Modern Art, Nova York; The New Museum of Contemporary Art, Nova York; Washington Projects for the Arts; Witte de With Center for Contemporary Art, Rotterdam, etc.

D’altra banda, ha participat en grans esdeveniments d’art contemporani, tals com:

51 Biennal de Venècia (2005 i 1976); Gwangju Biennale, Corea del Sud (2004); Taipei Biennial, Taiwan (2002); VII Biennal de L’Havana (2000); Documenta X, Kassel (1997); 3ème Biennale de Lyon (1995); Whitney Biennal, Nova York (1991); 17a Biennal de São Paulo (1983); XVI Biennal de São Paulo (1981); XLII Biennale de Venècia (1980); Documenta 6, Kassel (1977).

Obres